Uri

Despedida del lligament del Koala.

2011-03-26T10:36:00.000+01:00

Com a celebració per a despedir el lligament creuant anterior del Koala, vaig fer un ascens a la Figuerassa.
Pujar a la Figuerassa sempre és un goig, el sender d'ascens és una passada, entre mig dels boixos, les alzines i el pas a la cova. És del tot recomanables per afinar la carburació de l'organisme.
El descens és suau i planer, molt rodador.
Fent el camí clàssic et surten 10 km justos i rodons.
Esperem les fotos de la pota!!!!

Villi & Sarri. De la Caverna al Cogulló.

2011-03-26T10:22:00.001+01:00

Per celebrar l'aniversari de la meva germaneta, el divendres dia 18, i aprofitant l'embranzida que ens va donar la llum de la lluna plena, vaig quedar amb el Villi i el Sarri per disfrutar de la bicicleta de muntanya.

Eren camins nous pel la Rosso Rubino.

Quedavem a Can Sarri, però sense ell. Engegavem el Villi i jo per rodar una estoneta abans el Marc no acabada de currar. La sortida de Canet va ser una ruta turística entre carrers i carrerons asfaltats a la recerca d'una pista forestal que semblava amagada en cada un dels carrers iguals de la urbe. A partir d'allà, un petit descens fins a la riera, on començavem un ascens moderat però constant, encara però amb bona llum de dia.

Al arribar a l'altiplà de Fals, es saludaven la lluna i el sol encarats a banda i banda. Mentre el Villi i jo trencavem la llum pel mig, i ens dirigiem a un corriolet que frega tots els contraforts que porten direcció a l'eix.

Vem disfrutar durant uns quants kilòmetres de les geometries arrodonides del corriolet, ara amunt, ara avall, frena aquí, cop de pedal allà, curves ràpides, altres més tancades. És sens dubte, el tipus de corriolet per execelència, aquell que més m'agrada, el que desperta la meva follia ciclista i que conquereix per sempre l'instint de fer-lo cada cop més ràpid.

No obstant, cap al final del corriol ja havia caigut el sol, i a cavall de les dues llums, la solar i la de l'astre blanc, poder afinar dintre el corriol era una tasca si més no emocionant.

Sortiem del corriol airosos, amb poca llum, però contents, i encaravem ja Fals downtown i Rajadell city center.

A Rajadell canviava de copilot, mentre el Villi retornava al downtown, al city center ens esperava el Sarri amb ganes de fer mal.

La lluna ja presensiava tots els nostres cops de pedal, i reflectia al nostra costat una ombra escairada. Sortiem de Rajadell amb un únic objectiu:

L'ataca al Cogulló amb lluna plena.

Just deixar la carretera asfaltada, i després d'un tram molt rodador, arribem a la masia de Valldoria. Al costat de la masia marxa la pista que cal agafar, en la qual els primers metres et deixen les cames a punta de caramel. L'ascens al cogulló està marcat per l'empremta del "Zorro" amb una Z perfecta que enfurisme els pedals.
A partir d'aquí, l'ascens és un "comecocos" constant. Vas deixant rera teu un camí que segueix d'igual manera al davant. Fins que quan ja en comences a tenir allò que no sona ple, el camí s'acaba i encares ja la part final fins a la torre de Guaita. I allà hi ha el premi, la sortida al laberint del "comecocos" que t'ha acompanyat des de Valldoria. El silenci i el paisatge es fonen en un de sol. I l'alegria t'abraça.

A partir d'aquí, el retorn és un descens d'aquells que t'escalfen els braços, amb un camí ample però amb algun roc ben posat al mig. Cal esbrinar com ha de ser el descens per la trialera. En dies així anar seguint el Sarri és una aposta segura, un cop conectats tots els aparatus, el Sarri es converteix en un gusilús, una central elèctrica amb rodes, que enmig de la nit fa que el camí fós com de dia.

Tal és així que empesos per la motivació, en algun moment o altre la roda no hi va estar d'acord, ni els coixinets, i el nucli va dir prou. Fot un soroll que et fa tremolar, sort que ja arribavem abaix.

Mentre el Zorro repassa la Z que marca l'ascens del cogulló, els senglars obren pas al corriolet de sobre Fals, i alguns preparen les maletes de camí al desert, altres busquen la polèmica allà on no hi és, ja se sap que en setmanes que no hi ha Lliga, la caverna mediàtica està més imaginativa que mai.

Telemetria de la sortida:

Distància:33.78km

Temps: 2h 41 min.

Velocitat mitja: 12.6km/h

Velocitat màxima: 51.3km/h

Calories: 2641 cal (a restar les "tapas" posteriors....)

Frequència cardiaca mitja: 124bpm / Màxima: 158bpm.

Ascens + descens: 878m + 909m.

Fineta i amunt. Slim up!

2011-03-22T17:53:00.001+01:00

La setmana passada va ser de gamma alta, així vaig avui mig coix. El bessó dret no s'ho va agfar gairebé.

Dimecres nit sortiem amb el Franc a córrer,

Dijous matí amb la Mire,

Dijous tarda feia sessió d'spinnings amb el Jordi a l'Eix i sessió de peses,

i el divendres a la nit atacavem el Codulló amb el Marc Sarri-Sarri, de nit, empesos per la lluna plena i un descens molt guapo seguint l'estela del Marc. Això mereix un post a part, que publicaré en breu.

Diumenge al matí feia la cursa d'Olvan, amb un recorregut perfecte, super guapo, genial en tots els sentits, amb gent que coneixia i un dia preciós, on vaig disfrutar (malgrat el mal de cames pre i post) de valent. La doble pujada a Camp de Parets va ser per llepars-'hi els dits, sobretot la segona, amb un ascens des de baix la riera de la Portella que no parava mai, i zis zas zis zas.

Felicito enormement als que ho van organitzar, ja que costa molt i són moltes hores però vem disfrutar molt.

Jo encara recuperant-me de la setmana passada tot esperant demà engegar de nou.

Quan encarava la segona pujada a camp de Parets, com que intuïa el que m'esperava, sense saber massa perquè em va venir aquest video al cap, em va acompanyar en els meus pensaments en tota la pujada, i intentava imaginar el que veu una anxaneta des de dalt d'un castell.

I al final, vaig concloure, que pujar a camp de Parets, és com un castell de gamma alta, només l'anxaneta sap el que costa arribar allà dalt i per això només ella pot disfrutar d'unes vistes especials.

Fineta i amunt!!!!

This is Austria.

2011-03-22T17:39:00.000+01:00

A l'espera de fer una selecció més acurada i millor, us deixo un bocí del que és Austria ple de neu.

Concloc un bon dia!

2011-03-17T21:27:00.000+01:00

Després de la sessió de ruralrunning d'ahir al vespre amb el frontal, i de la bonica sessió d'aquest matí, he acabat al vespre anant al gimnàs, on he fet una estona de peses i després una divertida classe d'spinning dirigida pel Jordi, on no només he rigut sinó que he fet una mica de cames que tanta falta fan.

Per demà, si el Sarri pot farem una sortida nocturna amb la bike, tot i que el Sarri és un especialista en posar il·luminació al manillar i semblarà de dia. I no sé si semblarà que sigui de nit.

Em sembla que avui estic més motivat del normal, i penso en la pedalada de demà i en que diumenge hi ha la cursa de muntanya d'Olvan.....

Com diu el gran mestre, paset a paset.

Tot i que hi ha qui ja s'ha encarregat de caldejar l'ambient.... aquests de la caverna mediàtica!!
El mail que m'ha arribat deia així: "Penseu que està tot ple de rieretes que travessen els camins, però allà on ha tocat el vent, està el terra de puta mare per agafa's a les corbes. Au doncs, que no sigui dit, a PERDALAR!!!!!!!!!!!!!
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1544612 "

#ruralrunning

2011-03-17T16:11:00.000+01:00

Ja hem definit #ruralrunning: córrer per pistes i camins vora el bosc i els camps, amb poc desnivell, esquivant les vaques i escapant-se dels gossos. Obrint els pulmons amb les olors del camp i adelantant algun tractor. La versió twitter té menys caràcters però la filosofia és la mateixa.

Aprofitant l'avinentesa, hi afegeixo dues sessions de #ruralrunning ahir al vespre i avui al matí, que m'han deixat ple d'energia.

Ahir, el Franc va enviar-me un sms si volia sortir deu minuts després i així va ser. Sortida per asfalt cap can llop, olvan, circuit, cementiri.

I avui, amb la fresca del matí la Mireia s'ha animat a fer una sortida matinal contra tot pronòstic. La descoberta de camins i l'energia amb que es comença el dia, fa pensar que la cosa continuarà!

En total amb les dues sortides entre 1h15min i 1h25min.

Here we go!!!!

Up in the air, però el 360 segueix sense arribar

2011-03-15T11:44:00.001+01:00

Genial la sortida a Ordino de fa 2 diumenges, una neu en molt bon estat i un sol que escalfava la closca, ideal per esquiar amb poca roba i sobretot amb una visibilitat boníssima per no perdre comba.

Hi ha dies que tens ganes de fer salts, i altres dies que en tens moltes més. A més amb els que anavem tots som molt de fer fora pistes, i buscar pales per xafar!

Durant bona part del dia vaig estar intentant fer un 360. Després de tenir el 180 assumit i de quedar-me sempre a un gir entre 200 i 260, l'objectiu del dia era fotre-li fort i mirar de fer un complet.

Però res de res, al final vaig acabar pensant que el problema és meu a nivell de psicomotricitat. No coordino els moviments, i així és dificil aconseguir el desitjat 360.

Per la rsta molt bé, fent el burro a l'snow park i bons "piques" a la zona de l'snow cross. Crec que de totes el que més m'agrada és la part de l'snow cross, sortint tots de cop i entrant al primer revolt tots junts sense la certessa de que hi hagi espai per tots.

No va faltar la "travanqueta" del Marc ni alguna òstia com deu mana.

Al vídeo, per ordre, la Mire, myself, i el Sarri. Per sort l'Oriol sempre és més prudent i ens analitza els salts i ens incita a la velocitat (controlada).

Tot i que veient-lo en video sembla molt poca cosa, les sensacions up in the air són molt xules.

Adentro video....

Setmana de pluja, bona setmana!

2011-03-15T11:36:00.000+01:00

Bona setmana la anterior, amb 3 dies de sortides esportives.
Un primer dia de gimnàs, amb treball cardio i peses, sobretot del tronc superior. Bones sensacions ajudat i recomanat pel Jordi de l'Eix, qui està atent en tot moment i corretgeix la postura en cada exercici. Acabant-ho tot amb una sessió de sauna a suar com un porc.

Un segon dia de #ruralrunning amb el Sarri Sarri, quan el sol ja havia caigut. M'encanten les sortides nocturnes amb la llum del frontal i la tranquilitat de la nit. Bon recorregut entre les vinyes de Jaumandre, i descobrint nous paratges que de ben segur faran les meves delícies esportives. Thank you sarri!!! En total una horeta i algo de córrer i sobretot de molta xarrera, per fer suposo al voltant de 10kms.

I, finalment diumenge la pedalada de Gironella. On els bikers del poble es van currar un circuit formidable, amb trossets més tècnics i altres més rodadors. Què bé que ens ho vam passar entre bassals, i salts d'aigua. M'encanta fer el burro i fotre'm de fan fins les orelles.
Tot i fer la versió curta de 15 km, vam disfrutar de valent amb el Villi (que no sóc jo), amb l'Oriol (que tampoc sóc jo) amb la Mire, el Marc i jo (que si que sóc jo!)
Deixo un video d'un dels trams, tot i que el millor tram de travessar la riera de les febres no tenim el video... i de la caiguda casi a dintre un bassal tampoc...........ohhh!!!

Reiniciant el sistema

2011-03-08T19:43:00.000+01:00

La setmana passada va ser realment engrescadora, després de l'aturada per preparar les opos (que mai van ser) i posar totes les energies en la posada en marxa del nou projecte (que aviat us faré públic), la setmana passada va ser la primera en la qual vaig sentir novamentq ue el sistema es reiniciava.
Suposo que també hi va ajudar que a les 7 encara clareja.
Vaig aprofitar per fer 3 sortides de #ruralrunning que em van demostrar entre altres els següents punts:
- Que feia massa dies que no corria.
- Que em sobra algun quilo.
- Que tinc les cames fortes, però no manxen prou.
- Que algunes pujades que feia mab certa alegria, s'han convertit en un martiri.
- Que no sé com canviar les cançons de l'iphone que no m'agraden.
- Que les underarmour comencen a estar gastades, i he de pensar en un recanvi.
- Que quan les canvïi tornaré a les asics trabucco, després de passar per les underarmour i les miszuno ascend que tan bon resultat m'han donat.
- Que el córrer es perd ràpid i es guanya a poc a poc.
- ... i un "sinfin" de coses que podria anar afegint de les conclusions de les 3 sortides que vaig fer.

Una sortida va ser de 57 minuts, una altre de 42 i una de 1h12 min. Ritme de tortuga, on no entraria ni al peloton de los torpes.
I diumenge, hi afegim una esquiada a tope, amb puja baixes constants. Som molt de fora pistes.

Per aquesta setmana buscarem de nou treure la pols de la bici. L'objectiu de la setmana és trobar el temps d'on sigui per a fer d'avui fins a diumenge, almenys 3 dies d'esport. M'hi obligo.

Us mantindré updating....

Desea reinicar el sistema una vez terminado?

I tú, com definiries el #ruralrunning?

2011-02-28T18:33:00.001+01:00

Hem de definir el #ruralrunning per incloure'l al twitter. I tu, com el definiries? La filosofia està posada al post que tens a sota!.

#ruralrunning

2011-02-28T18:32:00.000+01:00

El #ruralrunning és sortir a córrer pel bosc per passar-ho bé, entre les vaques, els ocells que piulen i aprofitant tots els corriols que tens a l'abast, les pistes forestals i si cal algun camp a través. El #ruralrunning es mou al ritme del bosc, al ritme en que creixen les plantes, i t'ensenya cada una de les estacions de l'any. Es dóna en territoris plenament rurals, per on es mouen els tractors, els senglars, els ramats d'ovelles, de cabres, on les guineus fan de les seves a les nits, a tot allà on et sents part del món rural.

I el #ruralrunning té una característica comuna en tots els territoris, sempre, quan tornes a casa, ets més feliç de quan n'has marxat.

Avui he fet 45minutets de #ruralrunning.

Espero les vostres respostes per acabar de fer una definició (almenys més curta) per fer-ne un hastag al twitter.

Hello WORLD !!

2011-02-24T07:45:00.001+01:00

ruralrunning

2011-02-20T17:18:00.001+01:00

Faltarà el post d'explicar el ruralrunning, però de moment ahir vaig sumar 45min de ruralrunning!

La telemetria de la Canal de Sant Jeroni

2011-02-18T11:11:00.000+01:00

Distància: 8'83km
Temps: 1h57 min
Calories: 775
Freq cardiaca mitja: 144 bpm
Freq cardíaca màxima: 175 bpm
Ascens total: 1396m
Descens total: 1382m

Aprofitant que les cames estaven pesades, ahir sessió de peses al gimnàs, carregant fort tronc inferior i extremitats superiors.

Nosaltres vem córrer per aqui sota

2011-02-18T10:59:00.001+01:00

Si nó vaig equivocat, vem estar corrent per aquí (de nit).

M'ha agradat la reinvindicació dels saltadors, dedicat al Cuní....que es creu un "sabelotodo" i un dotat de la societat per jutjar sense coneixament de tot allò que li passa pel cap i marcar sentència. Sense parar-se a pensar el mal que fa amb les seves manipulacions i desconeixament de segons quins temes. A cagar!!

Manipulador.Si, Manipulador.No.

A la nit tots els gats són bruns...

2011-02-16T15:41:00.000+01:00

El contacte amb els Koales, es resumia fins ara a la connexió cibernètica merament, quan no era per naps, era per cols, les trobades planejades quedaven sempre anulades.

ahir no, hi havia el convenciment fort, tan si feia fred com calor, com si nevava,

- teniem un objectiu: una sessio de nightmoutain skyrunning.

- i un destí: La canal de sant jeroni.

Montserration per mi era una pregària desconeguda, sempre me l'havia mirat de lluny, sense sentir mai aquella il·luminació celestial de ser-hi en cos i ànima, sobretot ànima, tractant-se del paratge en qüestió. Només la coneixia pels relats ciclistes d'ascenciosn memorables del Villi, que no Vili.

Pel Raul, tot el contrari, la follia conglomerada dels dits garbats de Montserrat, eren i són (amb permís del Cap de Creus) el seu santuari.

Manava el Raúl, ell era qui empès per la crida de Sant Jeroni, il·luminava el camí, tot i que si de lumens ens referim, el sacerdot major era el Sarri (sí, el mateix de la cançó de Kortatu. En honor a ell la van escriure. Sarri Sarri), amb un parell de frontals que feien més llum que tota la central de la Baells.

A les 19.40 ens trobavem a la perrocat, el punt de trobada més famós entre berguedans i bagencs, com un Zurich pels Barcelonins. D'allí al parking de Santa Caterina. Ens equipem. Les Underarmour estaven neguitoses després de tants dies amagades a l'armari. Aigua neu que de seguida va quedar en no-res. Llàstima. Comencem l'ascenció amb una aproximació ràpida a les pedres (pedruscus) de la Canal. Sortir de la canal ens costa uns 45 minuts i arribar fins al cim, passat l'ermita (i passats els graons..) uns 50minuts llargs.

D'allà, tornem enrrera, cap al pla de santa anna, i allà agafem el camí de l'arrel.

Punt i a part. El camí de l'arrel mereix sens cap mena de dubte una posada de llarg amb llum solar, però el silenci de la nit, els Déus fent pregàries, i les bruixes dançant contra la muntanya màgica, van fer de tot el tram de tornada-baixada una estona de retrobament amb els nostres propis esperits. Els quàdriceps i els genolls però començaven a fer figa després de més d'una hora i mitja de fer el senglar per la muntanya, i aquesta part, malgrat ser de les més rodadores i guapes, la vem fer amb un silenci curiós, només trencat per les onomatepèies d'algun senglar venint al darrera.

Al final, ens plantavem al cotxe amb 1h57 o 2h3 minuts, segons el crono, i segons si s'havia aturat el temps en els descansos pertinents o no.

Nice night skyrunning session. S'obre la llista a qui es vulgui apuntar a la proxima.

Per anar fent boca, espectacular vista des de sobre el monestir (afegiu-hi el silenci, la foscor, i la fresqueta de les 21h30 del vespre)

...

La telemetria, i l'altimetria, us la penjo quan tingueu la mel als llavis....

Reclam publicitàri...

2011-02-10T21:21:00.000+01:00

HE d'informar-vos que han contactat amb mi per a fer l'spot d'una nova cursa amb emisió internacional, i entre altres, han pensant en la meva persona com a un dels integrans de tal anunci, i tal event.

L'oferta és molt bona, i la plataforma multiplicadora és una oportunitat única en la qual no puc dir que no, és més, m'omple d'orgull, d'il·lusió, de felicitat, de trempera. Em costa dormir de fa dies pensant-hi.

Encara no sé la data exacte del rodatge, però us ho faré saber. I us informaré del llançament mundial mitjançant les plataformes digitals.

Pel que sé s'està confeccionant l'storyboard, però no puc dir res, per contracte no puc desvetllar cap sorpresa.

QUE, QUÈ TENIM?

Villi's help....

2011-02-10T21:15:00.000+01:00

Això és una prova.... miraré si el villi està tan ocupat (cosa q podria molt ben ser que si) com jo ultimament.... la qüestió és que he d'actualitzar el blog de la sortideta de btt de la setmana passada, l'excusa era fer un entrenament de l'anbaso de finals de mes.... la cosa va anar degenerant, però ens ho vam passar molt i molt bé.

Villi, no tinc temps (de moment) per fer la "crònica", si llegeixes això....i em vols ajudar, ho penjaré!!

Mentrestant els que es van quedar a casa em foten bulling pel twitter.... ja et cardaré ja!

Fang-running

2011-01-29T15:26:00.000+01:00

Què bé que m'ho passo quan surto amb bons amics a córrer! Avui amb el FRank descobrint nous camins i ensenyant-li territori!!!

55 minuts de running pel fang i els senders. Ja penjaré la telemetria!!

Al cel cabretes...

2011-01-28T19:53:00.000+01:00

Aquest matí surtint de casa, al cel hi havia cabretes, i la dita no sol fallar..... en menys de 24h....pastetes! I així és...ha començat a ploure.

Els dies d'hivern m'agraden, els fred glaça per l'aire, és pur, i em dóna energia.

Vistes les cabretes, he sortit de casa amb la motxilla per anar al gimnàs.
Al final 40 min de running a la cinta, amb progressiu de 5 minuts des de 10km/h fins a 14'5km/h, dsp 12 minuts d'eliptica... joder com casaca!! Però he de posar els quadriceps forts que el Villi (que no sóc jo) ja deu dur 800km's a les cames...... i a finals de febrer no el podré acompanyar ni a la primera pujada.

Després sessió de peses de quadriceps i isquios, i també de braços. El tiu que ha agafat la maquina abans que jo, ha pujat amb quadriceps 150kilos!!!!!!! jo que m'hi he fotut sense mirar res darrera seu, una mica més quedo plegat rollo plegatin..... si a la sala hi ha cameras, segurissim que surto al recull de finals d'any.... o almenys hauria guanyat la tele de zona zapping..... Quin bèstia.

Si demà puc, faré una estoneta de running outdoor rural per els voltants de gironella....

Al cel cabretes, al terra pastetes!!

Esport per viure. Viure per ser feliç.

2011-01-24T20:57:00.001+01:00

Estic viu, però no del tot encara.

L'ànima torna a conectar-se després d'un temps desenxufada del meu cos.

Els últims dos mesos he estat absent de mi, posant totes les energies lluny de l'esport.

Vaig estar preparant unes oposicions a un interinatge, però el nou govern esmerçats en retallar per tot arreu, va decidir passar les tisores al meu examen 34 hores abans de fer-se, engegant pels aires la feina dels darrers mesos, les hores invertides, l'estage de Salou (thanks patxés i edu per sobreviure-hi junts!!), i ...(bé ja m'ho callo que l'emprenyada va ser de categoria i encara em dura). Gràcies a tots els que em vau enviar sms per donar-me sort la nit abans, malgrat jo ja tingués posada la cara de tonto.

S'ajuntava a més en el temps, l'inici d'un nou projecte en el que hi he posat totes les hores lliures dels darrers 2 anys. I calia poder reblar el clau aquestes setmanes.

És sens dubte el projecte en el que espero que part dels meus somnis, i els del Pau, es facin realitat.

I pel mig, s'hi va ajuntar una setmana de nadal per allunyar-se de tot, disfrutar de la neu, dels Alps Austriacs, dels amics, de tú.

Per tant, m'ha estat impossible atendre les meves obligacions al blog, però durant els propers dies us posaré al dia de tot!!

Això si, vaig seguir atent a l'aventura nadalenca dels Koales, i de més tarats que pengen les seves cotidianitats a la xarxa.

Avui la meva ànima s'enganxa de nou al meu cos, he tornat a suar, a sentir de nou les meves cames cavalgant damunt les bambes, l'amaral, el bruce, els colplay, tots han tornat a cantar al meu ipod, la samarreta s'ha tornat a enganxar, els pulmons s'han tornat a inflar, el cor no ha entès res després d'un temps de vacances però ha fet la feina, el clor ha tornat a lliscar entre les mans, la dutxa ha tornat a caure com aigua que cau del cel en un dia de sol, i el cervell ha processat tot lu viscut, ha recuperat assumptes pendents, ha prioritzat i ha marcat objectius, però per damunt de tot, he tornat a sentir que fer esport és viure, i viure, és ser feliç.

PD: Ja em perdonareu els que meu aguantat els dos últims mesos, i sobretot, ja em perdonareu aquest post, que sembla que realment m'hagi mort i hagi resucitat, però les emocions dels últims mesos són dificils de canalitzar, per diverses, i per fortes. Crec que el meu cervell seguirà tarat uns dies més... ja ho viureu que això no s'acaba aquí!!

PD2: El proper gran post es dirà Polizei, polizei, alchol. No us el perdeu. Abans de penjar-lo però he de trobar unes fotos.

I... a veure si neva, tant fred per res!!

Do you dare??

2010-12-21T17:37:00.001+01:00

Aquesta és una de les que m'agraden, i "altantu" que promet moltíssim....

No apte per tradicionals,

http://santsilvestro.blogspot.com/

és d'aquelles de PUSH PUSH....GOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Im alive

2010-12-17T20:10:00.003+01:00

Segueixo viu, i trobo a faltar el blog, però fins passat la primera quinzena de gener, em serà impossible estar per aquí.

Un mes emocionant i ple de coses.

Us informaré!

Moltes felicitats!!!

2010-11-30T18:57:00.000+01:00

el "dorado"

2010-11-29T15:42:00.000+01:00

Quan el país sàpiga llegir i entengui aquest vídeo, lluny d'escandalitzar-se, críticar i barbotejar solucions irreals, haurem fet un pas clau per a la supervivència dels nostres boscos, per a les persones que hi viuen i les que hi treballen.

Bé de Villi

2010-11-28T16:56:00.003+01:00

Avui, amb el solet i el tisanu, sortida amb la willier pel Territori Villi. Segueixo dient que aquest no sóc jo.

Descoberta de camins, pujades endiablades amb rocs que rodolen sota la roda, amb dreceres, camins i senders amagats, aquelles trialeres ràpides mab alguna sorpresa malparida enmig que tantíssim m'agraden!

El Villi ens ha preparat un còctel btteru amb poca pista i molt sender que fan que m'ho hagi passat de p.m, movent la willier per una nova terra, i amb tant bona companyia.

És sorprenent veure com sense pedals automàtics també es pot donar canya i estar tota l'estona xafant roda caramunt o caravall. I la felicitat que dóna!!

Amb sortida i arribada a Fals, hem disfrutat de les solanes i les obagues llenegueres de l'altiplà, on han vingut a mi records de la meva terra estimada, i alhora records en miniatura de la basta i desconeguda terra promesa al vell oest americà.

Pedalades d'aquelles que amb el pas del temps, te les mires amb prespectiva i somrius.

De retorn cap a casa, en agraïment he deixat sona el cd de Mishima, i pensava que hi ha coses ben curioses, feia sol, però feia fred, uns esgarrapen camins com els senglars, altres dónen cops al pedal, altres posen totxanes, mentre altres, fan els fonaments.

La meva ànima voldria enlairar-se
però el meu cos no la deixa sortir
és com si jo volgués allunyar-me de mi.

Però quan l'àngel o la musa m'inspiren
sóc l'alè d'un exèrcit diví
sóc guspira, estel o carícia

Guspira, estel o carícia, per fi..

La telemetria:

Km's: 24.27

Temps total: 2h17minuts amb parades incloses.

Velocitat mitjana: 10'6km/h

Calories: 1992 cal

Freq cardiaca mitjana: 127 bpm, màxima 173 bpm

Ascens total: 730m

Descens total: 717m

PUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUSH!!!!

A tots els que teniu FACEBOOK us necessito!

2010-11-25T12:59:00.000+01:00

Bloggers,
Malauradament no tinc facebook, tot i que estic pensant si obrir-ne un només per això.

Vosaltres mateixos.... crec que tot està prou clar.

Podeu llegir-ho tot, i dir si us agrada, clickant AQUÍ

Sempre he recolzat que si tothom es prengués l'esport amb la mateixa filosofia dels Koales, el país aniria molt millor.

Imatge de la sortida de la Marató Pirata a Montserrat, on el fabulós Patronat hi va enviar els mossos.

.....quina llàstima que aquest no tingués ganes de pixar....

Born in the USA

2010-11-18T18:43:00.002+01:00

"-És.. vaig, vaig escriure, aquesta cansone sobre la guerra del Vietnam, aquesta nit la toquem com una pregària per la Pao..." ....one, two..., i va caure la baqueta sobre el tambó mentre de fons la gent començava a estripar les seves veus un born in the usa rítmic, al compàs, i el Bruce s'hi unia, amb aquella veu trencada, melòdica, roquera mentre el Palau Sant Jordi es rendia novament als seus peus.

Crec que va ser aquest el meu primer contacte real amb el Bruce, i amb USA i des de llavors ja no m'he desenganxat, ni del Bruce ni d'USA. Per feina i oci, per oci i feina.

Fa un any, estan de vacances a Nova York, vem poder veure de primera mà la NYC Marathon, i vem flipar mandarines. Uns dies més tard agafavem el tren per moure'ns cap a Washsington. Des del tren es divisa Philadelphia. I a Washignton vam poder tastar el Bruce en plena salsa. Ni Barcelona, ni París ni Londres. El Bruce s'ha de veure als USA.

Ahir, llegint la crònica de la marató de NY de l'Arcadi Alibés, vaig sentir aquelles ganes de creuar de nou l'atlàntic. Pel que sembla, si no pots morir-te sense veure el Bruce a USA, tampoc pots fer-ho sense córrer la marató de NY. Vaig enviar un mail a l'Arcadi, aprofitant la meva cara dura, i la coneixensa que té amb el meu germà. La seva resposta, no només va ser ràpida sinó que també clarificadora. 20 minuts més tard ja tenia número per la Lotery, al no poder acreditar marca!!!

La normativa de la NYC marathon diu que si et deneguen la inscripció 3 anys, el 4rt hi vas segur. Per tant, el camí cap a NY ja ha començat, si hi ha sort, d'aquí un any serem allà.

I was born to run,

I was born to burn.

PD: Putada gegant al no poder assistir la marató pirata dels koales. Faré uns "salves" a la seva salut.

L'impuls per apuntar-me a la Lotery és sens cap mena de dubte per la suma de:

Haver vist la marató d'espectador +

imaginar que el Bruce m'aplaudeix des de l'altre banda del Hudson mentre passeja el gos i taralaleja el Born to run +

haver llegit la crònica de l'arcadi +

la ràbia de no poder ser diumenge amb els koales.

Sumatori total: ING NYC MARATHON 2011, o 12, o 13...sinó 2014!!

Aaaaaaaaaarriba Patxi!!

2010-11-18T18:10:00.000+01:00

La ostia joder!

Matinal de llenyatairing a Cal Cirera, on la cirereta còsmica ( què se n'ha fet de la cirereta còsmica????) i un servidor hem (per fi) acabat de xarrecar tota la llenya pendent, almenys hi ha fusta per cremar 3 hiverns, a no sé que tinguin una llar de foc de 10metres quadrats.

Aprofito l'avinentessa, per deixar una foto de la joguina que ens ha acompanyat aquests dies, quina llàstima no tenir cap foto de la llenya a trossos a l'era...!!

Alea jacta est..... GOOOO!!!!!!!!!!!!!!!

2010-11-17T19:51:00.001+01:00

Dear Oriol Vilalta,

We have received your application for the ING New York City Marathon 2011.

Your Runner Profile

Your entry number is 700154. Please include this number and your name in any correspondence pertaining to the marathon. To check your status, or to update/change your personal information, visit thiswebsite and enter the username and password that you created within the application. Correspondence may be sent to marathonmailer@nyrr.org.

Race Information

The lottery for all applicants will be held in mid-March. We will e-mail entrants and process their fees upon acceptance.

For more information about the ING New York City Marathon, please visit ingnycmarathon.org

Amb el cap a Sant Petesburgo d'Henares...

2010-11-17T19:04:00.000+01:00

Com trobava a faltar el meu blog, però ha estat impossible els darrers dies treure-hi el cap.
Em falta actualitzar tota la setmana passada, que a tall de resum:

- Sessió d'acupuntura natural:

- 15 km de running, descobrint nous camins, que tant m'agrada. Aquesta vegada però un camí antic que intuia recordar, no hi era, tot i que hi havia un rastre, però devia ser d'algun senglar afamat. Vegeu fotos.

- Sessió de gym, amb 30 minuts de cinta amb progressiu de 10 fins a 15km/h suant la gota gorda però quan acabes estàs content. Això si, és molt més aburrit que descobrir camins. Dsp sessió de peses marcades pel Jordi.

- Berga - Santpedor, que mereix un post a part. A vegades penses que no hi ha millor manera de passar un diumenge. En total al voltant de 65km's de btt sumant els de la pròpia cursa i els de retorn al motorhome. Merda! No vaig fer una foto a la bici ben neta!! Fotia un goig!!!

I no sé el que m'ha dit

2010-11-06T17:38:00.001+01:00

Porta tota la setmana foten un solet guapíssim, i porto ja més d'una setmana amb ganes de fer una tirada una mica llarga. Però les setmanes tenen poques hores, i m'havia dit que avui peti qui peti.

Tan és així que he refussat una oferta motard del Coma i l'Altabirra per sortir a fer una matinal de curves, benzina i nervi.

Dsp de fer un cafè amb ells i despedir-los, he anat a la rellotgeria a comprar una pila de botó!!

EUREKA!!!

Dsp de mirar a 50mil fòrums, de fer 40 resets al pulsòmetre, i de bufar-lo 30 cops més i netejar-lo bé, resulta que no donava senyal pq no tenia pila!!!!!!!!! Sóc més tonto.....

En fi, m'he calçat les under armour, i a córrer.

Com he patit els primers 6 kilòmetres, la hormigonera de mocs anava fent feina, i m'he cagat amb tot. Passat el km 6, ha sonat una cançó a l'aipot que no tenia ni idea de que hi era gravada.

M'ha captivat l'atenció el discurs inicial, i a cada paraula de la lletra se'm posava la pell de gallina, l'he fet repetir uns quants cops, deuen haver passat 2 o 3 km's més, m'he distret, tenia el cap porahi i les cames han començat a rutllar.

Encarava llavors la rampa des de la pista d'Olvan direcció camp de parets, cagum seuna com puja. Un cop a dalt però és una alegria tot el descens! Tot el que puja, baixa.

Al final, la telemetria d'avui:

18 km's justos ( he fet allò d'allargar perquè donés exacta, jiji)

1h 48 min de running

9.9 km/h de mitja

1512 cal

155 bpm de mitja, i 179 bpm de màxima. bpm= batecs per minute

Desnivell: 1200m

Mentre em dutxava, l'anava taralalejant:

... parlava d'un tal Pau
que havia esdevingut un amic de veritat,
un company pistonut, ha deixat un suspir,
ha parlat un moment i ha marxat corrents.
I no sé el que m'ha dit, però semblava important...

Evidències que fan mal....

2010-11-06T17:20:00.000+01:00

Ahir, divendres, vaig quedar amb en Pagès, per fer un cafè rapid al bar de la universitat.

Vaig aparcar, i em dirigia cap al bar, i em vaig topar amb l'escena que veieu a les fotos.

Les restes de la festa major de la UAB ( la grandíssima festa major que tantes alegries em va dónar al llarg de la vida d'estudiant!!!).

Davant meu hi tenia l'evidència, de que desgraciadament, m'he fet una mica més gran.

Mai, en la meva vida a la facultat, havia pogut ser capaç de poder veure aquella imatge, la del dia després... i vaig pensar, -Joder.... què bé que s'ho van passar els cabrons.

Vaig fer les fotos, vaig abaixar al cap, i mentre m'esperava a la barra, i el cafè fumejava, vaig pensar "- No hi som tots, falta l'Oliver!", vaig somriure, i m'en vaig anar a seure amb el Pagès,mentre li explicava que hi ha evidències que fan mal, ell badallava, i vaig pensar, que aquella nit, la Teia i el Roc també havien fet Festa Major.

PD: Si, ho sé. Hi ha qui li ha vingut una altre imatge al cap, de fa uns quants anys, si la trobo ( i el Joan em dóna permís) la penjo!!

Estic molt excitat!!!!!!

2010-11-04T21:13:00.000+01:00

Encara no he pogut absorvir tota la info, ni acabar de llegir tot el què expliquen, però estic molt molt excitat!!
No us perdeu aquest enllaç ;
Estic navegant per totes les pestanyes, però, ja només d'entrada, estic excitadíssiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim!!!!

Aligató!!!!!!!!!!

2010-11-03T18:35:00.002+01:00

エルス・アミクス・デ・レス・アルトス・デ・レス・アルトス

Blanques...

2010-11-03T11:58:00.001+01:00

M'agraden els dies que fa sol.
De fet de tots els estats, el que més m'emprenya és la pluja. M'agrada la neu, i el sol, especialment. Els dies que més m'agraden són aquells d'hivern, que fot una rasca que deumidó, però que el sol escalfa i pots sortir moderadament abrigat a fer esport. Això ara no sé perquè ho deia.
Escric aquest post amb tres objectius:
1- El pont, va servir per deixar descansar el cos, per donar-li una mica de festeta, però sobretot per gaudir d'una increïble, i bonica passejada, ensneyant nous camins.
2- Ahir, tornant cap a casa.... notícia de temporada!!!!!!!!!!! A L'HORITZÓ PROPER, LES MUNTANYES JA ESTAN ENPOLSINADES. És un plaer enorme poder veure les muntanyes quan tornes cap a casa, blanques totes elles, com si a totes els hi haguessin posat un casquet blanc. Aquest any, estreno els esquis!!
3- Nova sessió d'abdominaling amb el Jordi. Que bè que ens ho fa passar, i com aguanta el tiu!! Són sessions divertides on acabes fent unes 300 abdominals. Bueno, jo en faig menys. Bé perquè no puc, bé perquè he de parar per poder riure amb alguna tonteria que diu algun espontani. També és cert que jo i el ritme, no solem anar al uníson. Per acabar-ho de rematar, sessió de peses, i 30 min de running a la cinta. Per últim 8 minuts de sauna d'eucaliptus, segueixo amb la meva lluita per arrencar un brollador de mocs que m'ha sortit coll avall, i que m'acompanya allà on vaig.

Lautrec

Eucaliptus

2010-10-30T13:11:00.000+02:00

Aprofitant un matí de dissabte boirós, xirimirós i mig enuvolat, he anat al gimnàs a seguir el programa d'entrenament que marca el Jordi, que vol fer de mi algú profitós.

Avui 40 minuts de cinta (es fot una mica aburrit els dies que no en tens massa ganes, com avui!), i exercicis varis a les màquines de peses.

Per acabar, he tornat a la sauna de vapor, amb l'agradable sorpresa de que havien canviat el filtre d'Eucaliptus, i allò avui semblava la marmita eucaliptària. He sortit de la sauna amb els pulmons esplèndits, malgrat ja s'hagin tornat a tapar de mocs.Tenia la sensació d'haver-me fotut 100 fishermasn friend extra!

Que aixequi la mà aquell que la seva àvia mai li va donar un caramelet d'aquest :)

PELL DE GALLINA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2010-10-30T12:52:00.001+02:00

No podran res,

davant un poble unit,

alegre i combatiu.

el racó del despistat

2010-10-27T20:08:00.002+02:00

Quan em vaig apuntar al gimnàs, sabia que tard o d'hora ens trobaríem. Just passar l'entrada del gimnàs, hi ha un racó amb uns caixes, i un gran cartell que hi posa " El racó del despistat". Va ser el primer que vaig veure del gimnàs, i vaig pensar que tard o d'hora ja ens hi trobariem. El racó, és com el mercat de Calaf, hi ha de tot.

Dilluns, buscant una altre cosa al maleter del cotxe ( Obro parèntesis: Quin gran invent el maleter, fa alhora de maleter, d'armari i de rebost! Tot al mateix preu i al mateix lloc. Un invent genial. Tanco parèntesis) em vaig adonar que les meves bambes, les meves apreciades de quitrà running, havien marxat. Havien emprès un camí sense els meus peus. Les bambes mab les que havia fet la meva primera (i unica de moment) marató, elles que sempre havíen estat tan fidels, per art de màgia, havien marxat del meu maleter-armari-rebost.

I avui, entrant al gimnàs, dins una de les caixes de plàstic enormes, hi he vist una de les meves bambes, mirant-me de costat, enfadada, esclafada per tantes altres coses perdudes, mal garbada i trista. M'hi he tirat damunt, l'he acariciat, li he dit -oh bambeta meva, que malgrat ja fa dies que et toca el retiru, jo et tinc tant carinyo-, i mentre jo estava abraçant la meva bamba, acariciant-la, l'he penetrar, i al fons, hi he trobat un mitjó arrugat, l'he estirat, i era meu! El mitjó també era meu! Els dos havien aguantat pacients al racó del despistat, abandonades, com només s'abandonen les sabates velles.
I mentre durava aquest retrobament, la recepcionista ha gosat trencar el climax, dient, -és teva?- Amb aquella veu de dona mal follada, com si ella no perdés mai res, ni que m'hagués rentat el mitjó, senyora!! El mitjó seguia brut, calent, humit dintre la bamba. I la dona mirant per sobre les seves ulleres de pasta horribles, ha dit, -"Espera, que et vaig a buscar l'altre!"...Oh!!! si!!! Havia trobat no una, sinó les dues bambes!! La dreta i l'esquerra!!! I dintre l'altre bamba, de nou el mitjó amagat dins ella!!! Siiii!!

Ens n'hem anat tots tres al vestidor, la bamba, el mitjó i jo. I ens hem posat de nou l'un dins de l'altre, ordenadament, qui reb, i qui dóna, i hem anat a la sala de fitness, i hem cavalcat junts de nou sobre la cinta durant 30 minuts, amb un progressiu de 10 a 15km/h, hem cavalcat com mai, ara una, ara l'altre...i d'allà directes a les pesses, hem rebentat la gravetat amb totes les posicions que marca el programa, hem fet abdominals, i finalment, he anat a la sauna d'eucaliptus, per assaborir el moment, i m'he assegut a aquell banc blanc moll, de plàstic i mentre queien gotes del sostre, i del meu front, i de més llocs, també queien com un metrònom els meus mocs verds turgents, fruit d'un costipat de la primera ventada del nord, que impactaven aplom al terra, allargats i vigurosós, intentant aguantar-se al nas que tan els ha estimat i els ha vist créixer

PD: S'escriu bamba, o vamva, o vamba? Diria que l'ultim. Pompeu, descansa tranquil.
La neu, ja és aquí!

Gràcies Raül!!!!!

2010-10-26T14:37:00.003+02:00

Merci Raül per fer-me-la arribar!!!!

Si cliqueu al damunt s'us farà més gran...i veureu perquè me l'ha fet arribar!!! jiji

Blind Melon - No Rain

2010-10-26T14:35:00.000+02:00

Gironella's sunsets running sessions

2010-10-24T13:32:00.000+02:00

Ahir, aprofitant un mini transistor que vaig trobar, em vaig animar a escoltar el Puyal a la 1era part mentre corria una mica.
En total, 8kms. No massa però tot suma.

Deixo fotos pendents.... quins sunsets!!!

En el nom de Guardiola, amén.

2010-10-22T20:09:00.000+02:00

Ets un petit heroi, per tot, avui Guardiola ha dit:

"Las palabras se definen por sí solas. En lugar de coger las cosas positivas de los gallegos, vascos, catalanes... hay algunos que no entienden nada"

Gràcies Pep.

Ahir, aprofitant una posta de sol increïble i aquell fred de quan cau el sol ( us penjo fotos demà), vaig recuperar una antiga ruta que tenia, completant 13 km amb 1h13. Com mola trepitjar caminets on només hi passen les vaques, algun llop, algun senglar, i tu.
Més telemetria, demà.

A vegades, hi ha postes de sol, que poden amb els pitjors enemics.

Objectius en òrbita classificats, hora d'anar apuntant!

GO!!!

sunsets

2010-10-20T10:40:00.000+02:00

Què guapos que són els cels dels dies que bufa vent del nord quan cau el sol. Vaig fer unes fotos cutres amb el mòbil, que espero penjar-vos en breu, del que veia des del gimnàs.

Aprofitant la carregada de piles i el super bon rotllo que m'havia deixat al cos la cursa de les Barraques de Vinya, i amb el cel serè dels dies que bufa del nord, l'atmosfera clara i nítida, vaig anar-men al gimnàs encara amb les cames encarcarades però amb ganes de fer feina.

Els 30 minuts a la cinta a 10km/h van posar les cames a lloc, i després una llarga sessió de peses marcades pel Jordi on vaig patir com un carnús.

Per acabar d'estirar, 1000m de swimm que tan m'agraden!! Quan em mori, espero reencarnar-me en peix! O en foc... ara no ho sé, bueno ja ho pensaré! O potser en ocell, que també m'agradria volar. Bé, tan és.

El que si que és cert, és que malgrat sigui tardor, el fred de l'hivern ja treu l'orella, aquella extranya però agradable sensació gèlida, del nas a punt de trencar-se i les mans a la butxaca, ja és aquí. I tornen en mi els projectes plens de neu.

Proveu de cantar-la, i disfruteu:

Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.

Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.

Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia, perquè:

Foto per la història (II)

2010-10-20T10:21:00.000+02:00

Per fi...
Aquest cop sense forn de pa al darrera!

Fotos Barraques de Vinya

2010-10-20T10:20:00.000+02:00

Efectes colaterals...

Amb el Gerard apretant fort

Barraques de satisfacció!

2010-10-17T21:46:00.002+02:00

Avui, és d'aquells dies que te'n vas a dormir i saps que ets molt més feliç del que series si t'haguessis quedat a casa.

Primer, avui he conegut el Koala, perdó... tal i com l'he vist avui, el Coal·la. Un moment històric. Segon, he corregut entre samarretes Koales, i això és de per si un altre moment històric. I tercer, avui el Gerard ha deixat enrrera el seu sobrenom de Pupils, per passar a ser algo similar a El Kenyata, el Hebreselassi de Fals. I espero que això també sigui històric.

La cursa Barraques de Vinya uneix esport i història, i això, ja només d'entrada representa un plus afegit al que poden ser moltes altres curses, i si hi afegim que l'organització està plena de Koales, que més voleu??

Sabent que ràpidament entravem en corriolets, he intentat sortir ràpid, amb el primer terç de corredors, m'emprenya molt quedar-me parat als taps dels primers caminets. M'encnata saltar com una cabra boja caravall, i massa gent fot nosa. I així ha estat, i la primera sorpresa ha estat com veure el Gerard a la segona pujada em passava davant tant tranquilament, fotent-me un copet al cul! El tiu va super bé a les pujades, llàstima que en pla i a les baixades li falti una mica de fons. Hem anat junts bona part de la cursa, però el tram final pel costat del riu d'abans de la última pujada, diria que se li ha fet una mica llarg.

Per mi, el circuit era una mica traïdor, les pujades eres prou planes com per fer-les corrents, sense donar peu a fer-les caminant, i això, acaba sentt una putada que passa factura quan la manxa no infla prou.

El que més m'ha agradat travessar la riera plena d'aigua dos o tres cops, una excel·lent oportunitat per treure't els tiquismiquis que busquen saltar de pedreta en pedreta per intentar mantenir el dit petit eixut. I a mi fotra'm moll i ple de fang fins al cul m'encanta! I la infinitat de corriolets per on hem passat. A més fotia un solet, que s'estava de puta mare!

La putada ha estat que m'he deixat el meu casquet volador de color vermell al cotxe i ara tinc les entrades vermelles, però del sol!!

Si després de la cursa, ho amaneixes amb un bon dinar, i unes quantes curves amb la moto in the sunset... arribes a casa i et sents de puta mare!

PD: i ...acabar veient la Ditis fent els banys de fred-calor pel seu esguinç és també una aventura!!

La telemetria d'avui ha estat:

22'78 km's

2h23 min

9.5km/h d emitja

1974 cal ( a descomptar els McArrons, i el pollastre amb prunes!!!)

Ascens total: 917m

Descens total: 926m

Pulsacions: S'ha quedat encallat i no les ha marcat!

A falta de les fotos del dia, deixo constància de la foto oficial, el Coal·la.... esport + història!! diria que no sóc l'únic que avui s'ha fotut a l'aigua....

Fotos de l'arribada....

2010-10-12T20:59:00.000+02:00

PD: Almenys mireu les altres....que aquestes mostren lu demacrats que vam arribar.

N'hi ha que arriben frescos,

N'hi ha que arriben tocats,

N'hi ha que arriben estrellats,

N'hi ha que arriben amb la germana,

Fotos de la Big One Tivi

2010-10-12T20:52:00.000+02:00

Pujant....

...seguint pujant....

...fart de pujar!!!!

Cara avall, fins i tot, la....

Vi d'agulla

2010-10-12T20:39:00.000+02:00

Després dels 23km's de Tivi, amb gairebé 2000m de desnivell, avui tenia les cames com un roc. Sort que sempre hi ha qui et motiva a descobrir nous camins i nous racons.

Molt agradables l'hora de running per tal d'estirar les cames i posar de nou el cos a lloc.

En total una mica més d'una hora, a un ritme de dia festiu, suficient per sentir-te d'allò més bé!

In mentte hi ha la cursa que organitzen els Koales!!!!!!!

Big one tivissa

2010-10-12T20:28:00.000+02:00

Sense masses km's a les cames, ens vam tirar de cap a la cursa de muntanya de tivissa, que aquest any, va reforçar el recorregut, obrint noves trialeres i corriolets.

El circuit va ser molt guapo, però era un trencacames constant, els últims 8 km's se'm van fer llarguíssims, i les rampes als quadriceps a les pujades no em van deixar acabar amb tot el gust del món, però per sort, durant els últims 5 km's només pensava en l'últim descens, el vertiginós i salvatge barranc de la Foig, que fins i tot està equipat per tal de poder baixar per les roques. M'encanta anar a totòstia als corriolets en baixada, em trobo a gust i saltar com una cabra em fa sentir molt bé. Així va ser el meu descens al barranc de la Foig, amb un intent frustrat d'atrapar el Marc que uns km's més endarrera, em va deixar quan vaig patir les rampes més dures al quadríceps. Recuperat de l'ensurt i com una cabra montesa, vaig encarar el barranc més foll que mai, malauradament, fins i tot vaig disfrutar amb l'òstia que em vaig cardar, quedant amb el cap mirant avall i les cames amunt, sumat al corriolet i a les rampes, aixecar-me d'allà va ser tota una aventura! D'això es tracta!!!!!!!

Tivissa sempre serà especial.

A la foto, el de la gorra vermella c'est moi, el de davant el Marc.

Big one tivissa!!

Abdominaling

2010-10-12T20:12:00.000+02:00

Uix! quin mal la panxa!!
Em van convidar a una sessió d'abdominals, són 15 minuts a raó d'unes 300 abdominals (si les fas totes, cosa que no va ser el meu cas).
Sempre m'ha fotut moltíssima mandra fer abdominals, tot i ser conscient de la importancia de mantenir el tronc central ben equilibrat per aguantar tot el pes de la carcassa.
Els 15 minuts, es fan amb música i a l'estil de l'spinning. Així l'estona, és entetinguda, addictiva i molt divertida.
Sobretot per la iaia que tenia al costat, que no parava de garlar, i la "cabrona" no va parar ni un moment de fer abdominals.
GO!!

Mira que és tonto!!!!!

2010-10-09T13:56:00.000+02:00

A tot porc, li arriba el seu sant martí.... quin incult!

bicicleta, cullera, poma

2010-10-07T15:50:00.000+02:00

Ahir dues coses que m'encanten:

- La sessió de rural trainning: Gairebé tres horetes de motoserra a Cal Cirera, fent llenya per l'hivernde les bigues caigudes.

- Cine: Per veure "bicicleta, cullera, poma". Si voleu saber cap on anem, i què viuen els que ja hi són, no dubteu en anar-hi. Molt recomanable.

Foto per la història.

2010-10-04T19:47:00.000+02:00

Hi ha imatges que valen mil paraules, però aquí, el tòpic, es trenca.

Vaig "conèixer" el Kilian jornet durant 2 o 3 minuts (fins que va arribar el meu germà mediatic!!) els suficients per adonar-me que ni amb mil paraules es podria descriure la seva humiltat, sencillesa, no parava de saludar a tothom que se li acostava, donant ànims a tots als que veia amb dorsal, un tracte exquisit i proper a tots els "sujetos" que com jo se li acostavem amb cara d'adormits i flipats dient "kilian, kilian...una foto plis!", com si ell fós el beckham i jo una adolescent de 15 anys. No sabria com descriure-ho però tractava a tothom per igual, amb la mateixa intensitat i respecte, i en ell, se li veia aquella il·lusió d'estar en un lloc on realment és feliç.

Si ja l'admirava per tot el que fa en l'esport, amb aquells 2 minust em va acabar d'enganxar coma persona.

Li vam dir que estavem a Prats d'aguiló fent de control, i la despedida, va deixar caure un "-vinga, ens veiem a aguiló...", al km 30 va petar, després de fer que el kilimajaro caigués als seus peus... i nosaltres ens vam quedar amb les ganes d'omplir-li el bidó, de veure'l passar, d'animar-lo, de fer-li miliosn de fotos mentre es canviava al nostre control, de saber que ajudavem al millor corredor de curses de muntanya de tots els temps, de veure'l pujar cap als gosolans, de quedar-nos una bona estona recordant el seu pas pel control... quan vem saber que havia petat, va quedar en nosaltres una certa tristor, aquella melancolia de saber que al nostre control es quedaria sense veure passar l'autèntic cavaller del vent.

Ditis a lu Messi!!!

2010-10-01T22:53:00.002+02:00

Això es gravíssim eh!! una indeseable eh!!!
Entradón de Morató a lu Ujfulasi aquest vespre a les pistes del Congost, en la lluita per una tanca! No ens ho podem permitir!
El Dr. Pruna pronostica esguinç de 15è grau, perilla la presencia a la Champions, i es dubta per a la Catalonia Cup....!
De moment els campionats d'Espanya junior sub 20, hauran d'esperar a que l'estrella es recuperi!!! Diu el Marca.com que El Club Atlètic Manresa deixarà d'ingressar 200.000 USD al no portar la seva estrella mediatica i esportiva a la gira hispana.

Aquest és l'antiinflamatori que li ha preparat ma mare...!

Les Vilalta!!!!!!

2010-10-01T22:34:00.000+02:00

No us perdeu per res a partir del minut i 10 segons, i a partir d'aquí aguanteu i estigueu atents.

Jo me'n demano una!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Què bo que ets BNF!!! Gràcies per les hores i hores de riure que ens has regalat, ja des de les nits al Martinez de la Rosa!

I jo...roncant al sofà, té cullons!! Tnxs!!!

gym session

2010-10-01T22:21:00.001+02:00

Quina calor que carda a la sala de maquines del gimnàs.... algú ha pensat com reconvertir tot això en energia? Amb la mà de gent allà tibant i suant com trujots, això deu fotre més energia que un molí de vent!!!
Avui, 30min de cinta, començant a 10km/h i acabant a 14km/h + 15 minuts d'aquestes bicis asssegut + 5 minuts d'eliptica fent la cluquilla cada 30seconds. Ronda de peses varies, no em feu dir què, pq costa una mica entendre el full, entre repeticions, series, dibuixets, pesos, i tal i que qual, pascual. Les abdominals definitivament, si puc m'escaquejo. I acabant amb 1000m de swimm! tot suat i cap a l'aigua!!! Que per això hi tiren cloruuuuuuuuuu!!! Que es dutxin les granoteees!!!!

ué!

2010-10-01T22:18:00.000+02:00

Davant els km's amb cotxe i la feina dels últims dies, amunt i avall, fins ahir no vaig poder a sortir un ratet.
57 min de rural running pels voltants del millor poble del món mundial.

Objectius en òrbita... esperant per apuntar.

2010-09-28T18:44:00.000+02:00

Mentre dura l'espera, i després de caminar per l'abisme de la rutina, del desànim, la desgana, i la mandrittis profunda, vaig decidir canviar una mica els objectius, buscant en el canvi i la diversitat, trobar de nou la motivació.

Posant això a la cocktelera, i amb certs objectius que de moment, abans de concretar-se, estan en òrbita, vaig interessar-me per fer un pla d'entrenament amb un monitor al gimnàs l'Eix.

I així és, que després de parlar-ho, i decidir-me, ja estic inmers en la primera setmana d'entranament.

Reconec, que amb les 2 primeres sessions, he pogut trencar la mala rutina que portava, i això, és almenys, un crit a l'esperança.

Això si, sembla que els preparadors són amants de les sèries, i allò que pensava mai faria, ho estic fent.

Mai diguis d'aquesta aigua no beuré... joder!

Tot sigui per canviar una dinàmica negativa que començava a ser preocupant.

Aquí va la un resum de la segona sessió (la primera va ser divendres passat):

Escalfament: 30 min de cinta progressiu fins a 14km/h, acabant amb recuperació de 8km/h

Força: un munt de màquines, de sèries, i pesos, que no em feu repetir pq no tinc ni puta idea de com es diuen, però el pla d'entrenament és fàcil de seguir amb uns dibuixets molt macos que et posen. A destacar, que amb les cames hauria d'aixecar per estandar 110kg... a 70kg em tremolaven les cames més no poguer. Sort que m'agrada anar amb bici..... . Per acabar el bloc, abdominals.... mare meva quin patir.

Natació: 2000m swimm amb series varies.

Veurem com evoluciona tot plegat, pas a pas, que mai he estat massa donat a aquestes disciplines, ia xiò només ha fet que començar....

On and on, does anybody know what we are living for?
I guess I'm learning, I must be warmer now
I'll soon be turning, round the corner now
Outside the dawn is breaking
But inside in the dark I'm aching to be free

The show must go on

Viladomiu...canta i riu!!!!

2010-09-24T18:12:00.001+02:00

Molt bona la sorpresa de trobar aquest Lip-dub, fet a Viladomiu. No us perdeu els dos primers protagonistes, el Jises al baix i el Tati a la guitarra.
Quina currada!! viladomiu, canta i riu!!!! Viladomiu, viladomiu!!!

Pendent...i filosofant.

2010-09-24T18:06:00.001+02:00

Em faltaven actualitzar 40 minuts de running amb cadència de jubilat, d'estil nefast, més pròpi d'un nyu amb fase terminal de malària que d'un ser humà.

Aprofitant una certa mandritis a posar-me el maillot de bici, les sabates, el casc, l'isostar etc, i d'una inoperància en fer avançar les cames a un ritme minimament alegre, vaig tornar a la piscina, amb un doble objectiu.

Assaborir la lleugeressa del cos flotant a l'aigua com una foca de mar, fent els primers 1000m post estivals, obrint la boca com un ventrílop
Aprofitar l'avinentessa per entrar a la sauna que ho crema tot i suar com un garrí, per tal de mirar de matar la tos i els mocs del coll que em fan companyia des dels últims deu dies. Sembla que va anar bé, però caldrà una nova sessió. Els deu minuts dins al sauna, a 65 graus, i a 20 % d'humitat, amb aquella fusta que un cop has fixa't el cul, no tens cullons a moure't per la histèria a cremar-te, i aquella fòbia que t'entra al faltar-te aire, aquella pudor de rascumit, i que les fustes on seus cremen per tots cantons, sumats a la finestra de minuscules dimensions, fan que un cregui bàsicament en el seva capacitat de supervivència en aquell ambient inòspit i desconegut.

Els 5 minuts posteriors a la sauna d'eucaliptus, ja són una pas al més enllà, a la dimensió desconeguda, amb una boira que no et deixa veure ni el del banc del davant, són, a part de sensacions inòspites i desconegudes, una mostra de fe..., una fe gegant a que no entrarà ningú amb un ganivet per estrangular-te.... o perquè no ser més sincers i dir-ho clar... una fe gegant a que no entrarà cap perturbat sexual amb ganes de rebentar-te el cul.

Red bull + Isostar + Aquarius + Energy + Power gel + Powerade + Polles amb vinagre

2010-09-17T13:49:00.000+02:00

M'encanten les mores! Aquesta setmana, vaig sortir a córrer, 8-9km's, i no podia seguir sense aturar-me a fotra'm de mores fins al cul. Aquesta setmana estan especialment sabroses, ja fa unes setmanes que van començar a sortir, i aquest preuat avituallament comença ja a enfilar el retorn a casa. Aprofiteu per menjar-ne, estan al punt, al moment màxim de maduració, de textura, de gust... i queden pocs dies per disfrutar-ne.

Per cert, bones les sensacions després de la burriacatac, i malgrat la inactivitat dels últims dies, centrat en altres coses, m'ho vaig passar molt bé corrent.

Us animo en que dies que esteu ofuscats, sortiu a córrer, ni que sigui mitja horeta. Us posarà el cap a lloc.

Ordre, i aventura!

Com cullons es diuen aquestes coses??

2010-09-17T13:43:00.000+02:00

Algú sap com cullons es diuen aquestes putes coses que s'enganxen per tot arreu. Ja pots anar rentant la roba ja.... que te les trobes fins i tot a la sopa.... macagüen sant petesburgo d'henares, pastor imperio de siena praga lima i budapest!!!

Overbooking...

2010-09-17T13:34:00.002+02:00

La segona foto és de fa 3 setmanes, la primera de fa més temps.
Jo no sé si el blat anirà car o barat aquest any, però overbooking de cereal n'hi ha.
M'encanta enfilar-me a les bales de palla rodones, i anar saltant d'una a l'altre, rapid i a ritme. One-two, one-two.
Crec que hi trobo dues motivacions.
- Penso que ha d'anar bé per guanyar agilitat que tanta falta em fa ja des de temps històrics.
- Pensar que el pagès està anant cap al graner a buscar l'escopeta de caçar. Mentre salto d'una a l'altre penso..., val, ara ja m'ha vist, ara ja se li han inflat els ous, ara està buscant l'escopeta, clack, carregada, està apuntant per fer-te saltar la gorra, i ...just quan sospito que està a punt d'apretar el gatell tot enfurismat, salto la última i a córrer!!!!
PD: Que consti que no queda ni una senyal, ni es fa malbé res, ni trenco res, ni en moc cap de lloc ni res de res! Queda dit. S'accepten crítiques.-

Camí de retorn a casa....
M'encanta la foto... (i saltar d'una a l'altre!), aquest és un tros guapíssim.

L'overbooking....

A veure si ho diu per això....

2010-09-12T19:26:00.000+02:00

Que no sigui una "conxorxa" entre ell i el meu germà per fer reviure el mític Rafa Paz Garrapades...

CavendishUri

2010-09-12T19:25:00.000+02:00

El meu cosí, diu que m'assemblo tant a aquest tiu.... vosaltres direu! Es diu Mark Cavendish

what's up Frank?

2010-09-11T17:01:00.000+02:00

La web de la transalpine run és una puta merda i no hi ha manera de saber com li va al franc!
En fi... no news, good news!

El Franc segueix endavant

2010-09-08T14:18:00.002+02:00

DE moment el Team GOLITE TANDEM es manté en cursa.
Llastima que la web no doni per massa i intentar saber què fan, i on són és missió impossible!!

PUUUUUUUUUUUUUUUUSH!!!!

Voto pels KOALES!!!

2010-09-08T14:16:00.000+02:00

Avui, per aquelles casualitats de la vida m'ha aparegut el link dels premis als blocs escrits en català.
Remenant, a la categoria d'esports.... sorpresa!!! El blog dels koales!!
Jo ja he votat, si també ho voleu fer, aquí ho teniu:
http://www.premisblocs.cat/bloc/439

bURIac Atac 2010

2010-09-07T15:11:00.000+02:00

La burriacatac és una cursa coneguda per tots, i tard o d'hora trobes que l'acabes corrent.

És impressionant com ha evolucionat aquesta cursa en pocs anys, sobretot a nivell mediatic i d'inscrits. Qui sap si acabarà morint d'èxit. El format és atractiu, amb l'ascensió nocturna al castell de burriac, com una rememoració històrica de les antigues conquestes pirates en aquestes contrades, no obstant, amaga alguns detalls que fan que per a mi no sigui una cursa amb especial interès a repetir.

La cursa està plena de gent, molts inscrits en uns corriols que no donen per més. No vull pensar el que deuen sentir les dones que surten 15min abans, a l'escolta dels senglars bufant per atrapar-les!

A la vegada, la cursa en sí són 14 km, malgrat físicament siguin 18, els que et fan arribar fins a Cabrera, a partir d'allà és um martiri de 4 km's per asfalt, on els corredoprs de passeig intenten recuperar posicions com poden, en el temps que han perdut en els trams més tècnics. Aquest 4 km's allarguen la cursa sense motiu i són realment molt i molt pesats i aburrits de fer, però que aquells que són poc muntanyencs se senten com peix a l'aigua.

La FEEC s'ha de plantejar sèriament el concepte "Curses de Muntanya"!!!!!!!!!

Als corriols, es monten uns taps considerables, no obstant, al no haver corregut en tot l'estiu em va anar les mil maravelles, ja que sense dir res, ni fer res, tenies temps de fer baixar pulsacions i agafar aire, cosa que sempre s'agraeix, i si a més, no tens altre alternativa, val més agafar-s'ho com algo positiu.

Però com totes les curses, té coses bones, l'organització és excel·lent i tenen un munt de voluntaris que no perden detall en tot el camí, i tot el merchandising que et donen a l'inscripció val la pena, samarreta maniga llarga, mitjons, revista...

Tot suma, i participar en coses sempre fa que tornis a casa molt més content del que n'has marxat.

Però no us recomano aquest com una cursa per marcar-vos-la al calendari, i menys sota la consideració de cursa de muntanya.

LIVESTRONG Day 2010 | LIVESTRONG.org

2010-09-06T13:33:00.001+02:00

LIVESTRONG Day 2010 | LIVESTRONG.org

Dear Oriol,

LIVESTRONG Day is a day to raise awareness of the 28 million people living with cancer worldwide.

It's a day to reduce the stigma of cancer by reaching out to friends, family, colleagues and neighbors.

It's a day to share the love and support survivors need to live with dignity and strength.

LIVESTRONG Day is 10.02.10—and we're inviting you to join thousands of supporters around the world as we wear yellow and rally together to honor cancer survivors and the communities of care that are so important to us.

El Franc a la Transalpine!

2010-09-03T11:07:00.000+02:00

Avui el Franc ha marxat a la Transalpine Run 2010!!
Com que no hi podem ser, farem un seguiment d'aprop via internet.
PUUUUUUUUUUUSH
PUUUUUUUUUUUUUSH!!!!!

A vegades...

2010-09-03T11:04:00.001+02:00

...Aparco el cotxe sota un plataner, malgrat l'advertència de pluja, fot un sol de jústicia, quan el vaig a buscar el trobo cagat de dalt abaix, simptome inequivoc que els estornells veuen a venir la pluja, aprofito el migdia per sortir a estirar les cames un ratet, amb la clàssica anada i tornada a Viladomiu. Amb la sortida en tinc prou per saber que el cap de setmana patiré. Arri Ruc!

Confio en l'home del temps i en que les pluges de la tarda em deixaran el cotxe acceptablement net. Surto de la biblio, està a punt de fotre un patac important. Arribo a casa, i mirant cap a Berga està caient fort. Surto de nou de casa, torno a Berga a la reunió dels mountains runners, ja us n'informaré que pinta molt bé!!. Arribo a Berga i els carrers estan xops. Torno de nit a casa, i a Gironella, els carrers estan molls. Però el meu cotxe segueix cagat d'ocells.

He esquivat la pluja sense voler-ho. Postser enlloc de córrer, al migdia hauria d'haver-lo rentat. Confiava en la pluja que no vaig veure.

Ja ho diu la dita,... a vegades, els ocells fan cagarades!

UTMB'10...anulada!

2010-08-28T13:38:00.003+02:00

L'UTMB 2010 ha quedat anulada per mal temps. Té cullons!!!

Us deixo aquí un trosset de la valoració que fa el Kilian Jornet de l'anulació de la prova aquesta nit.

M'identifico plenament en les seves paraules, i és que ja comença a estar massa estandaritzats que es perdi l'essència en les curses, siguin del caràcter que siguin, on acaben prevalent més que tinguis la bici més xula, davant del teu esperit esportiu. L'essència de les coses. O participants que s'envarquen en projectes esportius lluny de la seva preparació o habilitat esportiva.

Tot i així, és una llàstima que al Kilian el patrocini Salomon, i aquestes reflexions surtin d'una mega carrera patrocinada per North Face, ja que jo, en el que diu hi estic totalment d'acord, malgrat alguns hi puguin veure fantasmes on no cal.

De llarg és sabut, que la cabra siempre tira pal monte.

Felicitats Kilian per parlar tant i tant clar. Llàstima que només ho escribissis en francès, i jo aquí us possi la meva traducció cutre de francès de batxillerat. La versió sencera la teniu clicant aquí. Però un trosset prou interessant us el tradueixo, són refelxions del millor corredor de muntanya del món, un noi que va néixer en un refugi de muntanya:

"...La meteo es preveia dura, la pluja i el fred en alçada, però no és això la muntanya? La muntanya no només és el sol, els camps verds, les flors i les vaques, són també les roques, el maltemps, la neu... és tot això el que crea l'esperit muntanyec. Estem cada vegada més lluny d'aquest esperit, i molt més quan les curses prenent la categoria de "muntanya" que mai veiem. Les curses són cada vegada més rodadores (ràpides), eliminant les parts més tècniques perquè són "perilloses", i les anulacions a la primera gota de pluja... sóm muntanyencs, no pas atletes!..."

Llegeixo el Kilian, i penso en els Koales, en els seus entrenaments pel catllaràs, pels cavalls del vent, penso en el mail del Raul, en la seva il·lusió per acompanyar alguns Koales a la UTMB'10, i intento comprendre la suposada indignació davant la constatació de que alguns entenen la muntanya com el pati d'esbarjo dels urbanites.

A cagar!!

Persistiu, CAMPIONS!!!!

2010-08-28T12:08:00.001+02:00

Va riure i va dir, - Què boig estàs!

Ets moolt divertit.

BE Livestrong

2010-08-28T10:44:00.000+02:00

Oriol—
You've joined LIVESTRONG at an exciting moment. This summer, Lance Armstrong and Team RadioShack took our grassroots movement to the world stage and rode the Tour de France to raise awareness and support our mission. And on October 2, we'll celebrate LIVESTRONG Day, a global day of action to raise awareness for our cause.

These are just a couple of powerful ways our movement has been working to improve the lives of 28 million people living with cancer worldwide.
Thank you for becoming part of this effort. The mission of LIVESTRONG is to inspire and empower people affected by cancer to live life on their own terms.
LIVESTRONG is where cancer survivors and their loved ones can get help. No one should have to face cancer alone, and no one should go without the vital tools and services needed to navigate their treatment. At LIVESTRONG, through shared stories, resources and experiences, we offer each other support, guidance and strength.

...sms...

2010-08-26T22:02:00.002+02:00

Deia:
ja tinc mitja fixed...

Bona aquesta!!

2010-08-24T12:49:00.000+02:00

Evry'ody... got somebody to leeeeeeeeeeeeean on!
Put your body next to mine, and dreeeeeeeeeeeam on!!

Running!

2010-08-19T17:33:00.002+02:00

Aprofitant una estoneta morta, ahir vaig sumar 45 minuts de running, a ritme de jubilat... vaig fer 4 fotos de coses curioses que deixa la naturalesa, quan pugui les penjaré.
Salut i a córrer!

...

2010-08-19T16:38:00.005+02:00

FESTIBALÇ '10... no hase falta desir nada mas

2010-08-18T19:00:00.000+02:00

Villi + Vili = Vil al quadrat.

2010-08-17T13:29:00.000+02:00

Quina sortida tan guapa la d'avui amb el Villi, que no Vili. Villi de Villegas. Hem fet un bon tast pel berguedà, amb una ascenció meritòria a Queralt. El recorregut ja us el lincaré quan ho pengi al wikiloc.
Constato però que la setmaneta de vacances se li ha posat d'allò més bé. Us podria dibuixar de memòria el cullotte b.e.s.t que portava.... això quan tenia la sort de tenir-lo aprop. Han estat tres hores de puta mare!

El garmin ha marcat:
Km's: 75.35
temps: 3h08min
Vel mitja: 24 km/h
Calories: 4495 kcal ; a restar la coke i la llesca de pam xiculata d'avellanes que m'he fotut al arribar.
Freq cardiaca mitja: 142 bpm
Freq cardiaca màxima 185 bpm ( suposo que pujant de la riera de sota montclar cap a Montmajor)
Ascens total: 1527m
Descens total: 1566m

Serà curiós fer correr els dos ninotets del GPS a la pujada a Queralt... a veure si us ho puc penjar!!

PUUUUUUUUUUUUUUUUUUSH!!!!

Objectius per ser feliç

2010-08-16T13:35:00.000+02:00

La rutina pot amb mi, i abans d'afrontar els dos últims quarts d'aquesta rutina, ja penso com seran els dies post-rutina, i en això trobo la motivació per persistir.

Darrerament, sobre la moto tornant cap a casa amb les postes de sol, em venen records de la meva primera (i única fins al moment!) marató, a Barcelona.

I sense saber perquè vaig entrar a buscar si l'Arcadi Alibés tenia un blog.

Després de córrer la marató de Bcn, i fer uns km's amb ell mentre el meu germà s'hi feia fotos i xerraven de les seves, entenia perfectament el títol del seu llibre. El tiu no parava de parlar i de saludar a tothom.

Després d'aquells primers 42km's no en tenia cap dubte, i sabia que el llibre, hauria quedat curt. Amb només 42km's et passen milions de coses, bilions segurament. Moltíssimes més de les que ets concient entre rampes, malsdepanxa, i carrers que no s'acaben mai.

No només us recomano la seva web, un recorregut maratoniano-ludico-esportiu per tot el món, sinó a llegir el seu llibre.

Intuïa que el seu blog, i que les seves 100 maratons reflectides en un llibre havien de ser un impuls, com una glopada d'aire al km 39... i així és.

Llegir per ser feliç, córrer per ser feliç, rutina per ser feliç, objectius per ser feliç.

Després d'entretenir-me uns dies amb la seva web, em pregunto com és que sempre riu quan li fan una foto?

... Córrer per ser feliç.-

1era Vertical Cabanera

2010-08-14T13:16:00.000+02:00

Uns amics monten aquesta moguda, on procuraré ser-hi, encara que estigui per decidir si participant-ne o turistejant.

No obstant, la idea que han tingut és molt bona, i la il·lusió amb la que tiren endavant aquesta primera edició, apunta maneres.

Us ho recoma-ho de totes, totes, i no dubteu en anar-hi si podeu!!!

El Pallars, mai falla.

Deixo una foto per anar fent boca, i el link per a més informació i inscripcions.... el perfil, ja us el mirareu vosaltres...

http://www.verticalcabanera.com

Tast de descens a Vallnord, merci!!

2010-08-14T13:10:00.000+02:00

Fa uns dies vaig estar a andorra, on uns colegues em van cedir una bici de descens, una de les millors bicis de descens del mercat, per a poder disfrutar de les baixades del circuit del Vallnord.

Amb totes ls proteccions, la super bici, i el casc integral em vaig creure immortal!!

Sempe tindré el dubte de si em van deixar la bici per generositat o per voler-me biciar en aquesta modalitat, encara que suposo va ser una barreja de les dues coses.

L'experiència va valdre moltíssim la pena, i amb unes baixadetes més, espero començar a fer volar els pedals del terra.

No obstant, abans hi ha altres reptes per aconseguir, tot al seu moment.

Això si el bici de descens va quedar a dins, i tard o d'hora, tot arriba... on van els teus pensamets, hi van les teves pases.

El que si que sembla que queda lluny és això.... quina passada!!

Inèdit.

2010-08-12T16:37:00.000+02:00

Sortideta amb bici aquest matí per arrodonir els 35minuts de running d'ahir al vespre (sort que havia de ploure!!!), amb una ruta clàssica fins sallent, cabrianes, polígon de sallent i amunt atre cop.

Posaré les dades del garmin quan el conecti, però no ha estat cap mitja espectacular, al contrari.

Dues coses destaco, escoltant-la amb la bici me n'he adonat que deia això i m'ha agradat:

Let us burn one, from end to end.
And pass is over to me my friend.
Burn it long, but burn it slow,
to light me up before I go.

If you dont like my fire, then dont come around.
Cause I'm gonna burn one down.
Yes I'm gonna burn one down

I segon, la Inèdit.

Ahir 11 d'Agost, celebrat amb la descoberta tan agradable d' una Inèdit.

Entrada Sahariana... !

2010-08-11T10:28:00.001+02:00

Alerta màxima amb la entrada d'aire saharià que ens ve a sobre...esteu avisat! (clickeu la imatge per veure-ho en més gran, si no ho veieu clar)

Mitja horeta de running...

2010-08-05T09:49:00.002+02:00

....que no fa mal a ningú!
I lu bonic que és emmerdar-te pels bassals plens de fang de la última tormenta!!

Llamps i troooooooons!!!

2010-08-03T16:52:00.001+02:00

Sort que vaig canviar l'ordre del dia ahir... patac d'aigua i llamps històric al Berguedà, i pel que sembla... a bona part de Catalunya.
Cada ralleta o creu és un llamp, i els colors són les diferentes hores en que van caure. A sota, encara que no ho sembli hi ha el mapa de catalunya, agafeu el Delta de l'Ebre i el Barcelonés per situar-vos.
Si algú ahir estava pel país, i no se'n va adonar que llampegava.... que s'ho faci mirar!!!!

Si plou, plourà!

2010-08-02T14:17:00.000+02:00

Aquest mati, després d'uns dies de feina tornant cap a casa he canviat de plans, i he decidit sortir amb la bici al matí.... ja que els núvols ja anaven creixent.
Sortida amb bones sensacions, fins sallent, artés, avinyó, balsareny, i amunt de nou.
Uns 75km +/-

Ja ho diuen ja.... si plou, plourà!!

Mono de bici, d'ipod, i d' aquella escalfor a les cames

2010-07-29T10:34:00.001+02:00

Al minut 3:53 encarava la pujada de Barbats... subidóóóóóóóóóón!

Ens tornarem a veure, my man!

2010-07-24T20:30:00.000+02:00

The eight.... oi?

2010-07-23T19:47:00.000+02:00

El garmin va marcar:
Distancia: 108.38km
Temps: 4h17minuts
Ritme: 25.2 km/h
Calories: 6286
Freq cardiaca maxima i mitjana: 125bpm / 175bpm (dec cardar el cor més gros que el cap)
Desnivell: 3600m (cagum... si hagues anat fins a puig-reig i tornar a pujar...seria maco!)
I... la ruta... the eight, oi??

The eight

2010-07-23T19:42:00.001+02:00

Ja feia massa dies que em rondava el cap posar les tres xifres al garmin, i sigui per A o per B, sempre em quedava curt. Però ahir, em vaig llevar amb més energia que mai, content de ser on sóc i fer el que faig, i vaig dir que d'ahir no passava, petés el que petés. Li envio un sms a l'Isaac per si volia sortir, em diu que en 20 minuts el reculli, ara si, ja res podia fallar.

Comencem a rodar cara avall, puig-reig, navàs, balsareny, el ritme és bo i la temperatura agradable. Sallent, direcció artés i avinyó. Passat avinyó, direcció a balsareny de nou. Veig el rastre dels dos incendis viscuts, mica en mica, la pirobase de dades personal va incrementant. Operació Felí. Seguim, en ment la pujada de a granota, on passo més fresc i més cofoi que mai. Deboro l'aigua. Passem Puig-Reig i a l'entrada de Gironella l'Isaac em dóna un power gel. Km 75. Em foto un tigretón a la gasolinera, dinamita pura. Carrego d'aigua i amunt. Ara ja sol enfilo cal Rosly, i a la pujada de beeeeeeeeerga esbufego com un comdemnat, la dinamita encara no fa efecte i fot un sol de cullons. Quarts de 2 del migdia, i 81 km. Go Uri Go!! Passo el Menfis, sense cap ànim de bailoteos ni regetoons, se'm fa lluny la Valldan. Per sort ja a Avià, somio amb l'Espunyola, i recupero el ritme a la pujada. Per fi em torno a ficar les ulleres i gasavall, fins a Casserres recupero l'alegria. La Ditis havia preparat uns tortellinis, i sento la olor des d'allà, les cames es neguen a baixar fins puig-reig i pujar de nou a Gironella. Ja he fet els 100, i estic recontent.Travesso el pont nou de Casserres a Gironella (es podien haver fotut el putu pont pel cul, canta com una almeja enmig d'uns boscos preciosos, però avergonyit l'agraeixo). A la pujada de Barbats, comença a sona a l'ipod fix you de colplay, en directe. Sento la gent com s'emociona, i m'emociono jo també, miro el contakm's, 108, pico al manillar com un boig quan entra la bateria per fer el uan, tu, uan, tu, triii!!, i a la baixada cap a cal blau, obro els braços en creu i deixo que em toqui l'aire, vaig sol (espero i desitjo) i crido l'estribillo com un boig, miro amunt i veig algú que somriu, pell de gallina, em flipo, faig la rotonda massa ràpid, però la salvo, i entrant per la crta de casserres canto....

Tears stream down on your face
When you lose something you cannot replace
Tears stream down on your face
And on your face I...

Lights will guide you home
And ignite your bones
And I will try to fix you

Bon viatge tinguin els guerrers que al seu poble han estat fidels

2010-07-21T17:46:00.000+02:00

Feelings like this (subtitulat)

2010-07-20T15:43:00.000+02:00

Setmana més llarga que les demés.

2010-07-19T18:03:00.000+02:00

La piscina de Gironella també és més llarga que les demès, i l'hora del nadador és un plaer aquàtic.

Aprofitant-me de tot plegat, actualitzo 2000m que tenia pendents.

I que les diguin tant grosses com vulguin, que sota l'aigua no hi arriben les paraules emmascarades, i només hi ha lloc perquè hi nedin els records més màgics.

Once we made a promise

we swore we'd always remember
No retreat, baby, no surrender
Blood brothers in a stormy night
With a vow to defend
No retreat, baby, no surrender

El vuvuzeles man ja és a casa...

2010-07-15T15:16:00.000+02:00

dades garmin

2010-07-15T15:14:00.001+02:00

Les dades del Garmin ahir van ser: (ja pots riure ja Villi....)
Km's: 61.73
Temps: 2h27min
Ritme: 25.1km/h
Vel maxim: 64km/h
Calories: 3463
Freq Cardiaca mitja: 141 ppm
Freq Cardiaca maxima: 172 ppm
Ascens acomulat: 2750m

La pujada a Queralt....clickant es fa més gran.